La discriminació per edat en l’àmbit laboral és una realitat a Espanya. A mesura que les persones envelleixen, augmenten les dificultats tant per accedir a una feina com per conservar-la, cosa que en molts casos les empeny a sortir abans d’hora del mercat laboral i a afrontar períodes d’atur més prolongats. De fet, una part important de la població admet haver patit aquest tipus de discriminació, especialment durant els processos de selecció, on aquestes barreres dificulten fins i tot demostrar l’experiència i la capacitat professional.
Davant d’aquesta situació, el Govern va posar en marxa el 2019 el subsidi per a majors de 52 anys, amb l’objectiu d’oferir una major protecció a aquells que queden fora del sistema laboral en aquesta etapa de la vida. Aquesta ajuda està dirigida a persones que han esgotat la prestació per desocupació, no compleixen els requisits per jubilar-se de manera anticipada i manquen d’ingressos suficients. La seva quantia equival al 80% de l’IPREM, cosa que suposa uns 480 euros mensuals el 2026.
Tanmateix, l’accés a aquest subsidi està condicionat al compliment de diversos requisits. Un dels aspectes que més dubtes genera és com es calculen les rendes, especialment quan existeixen ingressos puntuals com donacions o quan entra en joc l’anomenat rendiment presumpte del patrimoni.
Aquest últim element és especialment rellevant, ja que el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) no només valora els ingressos reals, sinó també una rendibilitat estimada de determinats béns, com estalvis o segones residències. Aquest càlcul pot afectar directament el compliment del requisit de manca de rendes, el límit del qual se situa en el 75% del Salari Mínim Interprofessional, és a dir, 915,75 euros mensuals el 2026.
La situació es complica quan el beneficiari rep ingressos extraordinaris, com herències, donacions o premis. En aquests casos, és obligatori comunicar-ho immediatament al SEPE, sense esperar a la revisió anual. A més, aquests ingressos s’han d’incloure posteriorment en la Declaració Anual de Rendes (DAR), un tràmit necessari per acreditar que es continuen complint les condicions del subsidi. Si després de declarar aquests ingressos se supera el límit establert, l’ajuda se suspèn temporalment. La seva recuperació no és automàtica, ja que el SEPE pren com a referència el mes anterior a la nova sol·licitud, cosa que pot retardar la seva reactivació.
A això s’hi suma l’efecte del rendiment presumpte. Per exemple, els diners dipositats en comptes bancaris generen una rendibilitat teòrica calculada segons l’interès legal dels diners, que es distribueix al llarg de 12 mesos. Aquest ingrés estimat pot fer que el beneficiari superi el llindar permès, fins i tot sense haver percebut ingressos reals addicionals. No obstant això, queden fora d’aquest càlcul l’habitatge habitual i certs productes, com els plans de pensions que no s’hagin rescatat.
Finalment, aquesta ajuda presenta algunes particularitats respecte a altres prestacions: només es tenen en compte els ingressos individuals, no els de la unitat familiar, i es manté fins a l’edat ordinària de jubilació. A més, inclou cotitzacions a la Seguretat Social equivalents al 125% de la base mínima, cosa que contribueix a millorar la futura pensió del beneficiari.
