This Content Is Only For Subscribers
L’ocupació a les empreses establertes a Espanya comença a veure’s afectada per l’expansió de la intel·ligència artificial (IA) i per la incertesa econòmica global derivada del conflicte a l’Iran. Aquesta combinació ja té conseqüències a nivell empresarial i, entre gener i abril d’aquest any, més de 12.000 llocs de treball s’han vist compromesos en companyies del país, bé perquè han anunciat un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERE) o perquè ja l’estan aplicant.
Un exemple destacat és Telefónica. La companyia presidida per Marc Murtra va comunicar a finals de 2025 un pla que podria impactar entre 4.500 i 5.500 llocs de treball en les seves principals filials: Telefónica España, Móviles y Soluciones i Movistar+, sent la primera la més afectada. L’empresa va justificar aquesta decisió per motius organitzatius, tècnics i productius, en un context marcat per pèrdues històriques de 4.318 milions d’euros, derivades principalment de la venda d’actius a Llatinoamèrica.
Aquest cas reflecteix com la creixent competència, intensificada per la irrupció de la IA en diferents sectors, està suposant un repte per a l’ocupació. Els ajustos laborals s’estenen a múltiples indústries, com demostra també Amazon. A finals de 2025, la companyia va assolir un acord amb els sindicats per reduir 920 llocs de treball a Madrid i Barcelona, per sota dels 1.200 previstos inicialment. Aquesta mesura forma part d’una estratègia global que va incloure l’eliminació de desenes de milers de llocs de treball administratius, tot i que l’última fase no afecta Espanya.
Una altra empresa que podria protagonitzar un ajust important és Capgemini. La consultora tecnològica francesa va anunciar el 10 d’abril la seva intenció de dur a terme un ERE a Espanya, sense precisar encara el nombre de treballadors afectats. Tanmateix, aquest tipus de processos sol implicar almenys el 10% de la plantilla, que en el seu cas ascendeix a 11.000 empleats. La companyia atribueix aquesta decisió a la innovació tecnològica i ha comunicat als sindicats la seva intenció de reorganitzar la seva estructura laboral.
En l’àmbit dels serveis, els centres d’atenció telefònica estan sent especialment colpejats per l’automatització. Majorel n’és un exemple, amb 329 sortides encara en negociació i un nou ERE anunciat recentment que afectarà sobretot Saragossa i Barcelona. Els representants sindicals assenyalen que darrere d’aquestes decisions podria haver-hi processos de deslocalització cap a països llatinoamericans amb menors costos laborals. Una situació similar viu Allianz Partners, tot i que el seu pla de retallada de 320 llocs de treball es troba actualment paralitzat.
Tot i que el Govern ha aprovat mesures que limiten els acomiadaments en empreses que reben ajudes públiques vinculades al conflicte a l’Iran, la realitat econòmica i els problemes previs d’algunes companyies estan fent que els ERE continuïn sent utilitzats.
És el cas de Ficosa, proveïdor del sector de l’automoció, que ja arrossegava dificultats des de la guerra a Ucraïna i que ara planteja un nou ajust de 172 treballadors, prop del 20% de la seva plantilla, en part per la seva reorientació cap al sector de defensa. També Metal Group es veu afectada per la crisi de l’automòbil i la ruptura de relacions amb Volkswagen, cosa que ha portat a plantejar un ERE que afectaria 139 dels seus 183 empleats.
També hi ha casos que responen a circumstàncies pròpies de cada empresa. Iberia ha anunciat un pla de baixes incentivades per a 1.000 treballadors per motius organitzatius. Per la seva banda, Glovo va plantejar al març un ERE de fins a 750 empleats, en gran mesura a causa de l’impacte de la Llei Rider, que ha obligat a contractar repartidors com a assalariats en lloc d’autònoms, afectant la seva operativa en nombroses ciutats.
Més recentment, Nestlé va comunicar l’inici d’un acomiadament col·lectiu que afectarà 301 treballadors. La multinacional justifica aquesta decisió per l’augment de costos, el creixement de les marques blanques i l’avenç de l’automatització i digitalització.
Segons les darreres dades provisionals del Ministeri de Treball, els acomiadaments col·lectius van augmentar un 6,7% en els dos primers mesos de l’any. Al gener es van registrar 1.642 afectats, una xifra lleugerament inferior a la de l’any anterior, però al febrer les retallades van créixer un 18,6%, assolint els 2.365 treballadors. En conjunt, ambdós mesos superen els 4.000 acomiadaments, per sobre dels registrats en el mateix període de 2025. Durant tot l’any passat, 41.200 persones es van veure afectades per aquest tipus de processos, cosa que va suposar un increment del 10,2% respecte de 2024. Per contra, altres mesures com la suspensió de contractes van descendir notablement, en part a causa de situacions excepcionals com la DANA que va afectar València el 2024.
