Els sindicats han plantejat una crítica global a l’actual sistema d’acomiadament, configurat en gran mesura després de la reforma laboral de 2012 durant el Govern de Mariano Rajoy. Després de mesos d’espera, CCOO i UGT han presentat la seva proposta per modificar la normativa vigent, que en essència suposa recuperar el marc anterior a aquesta reforma, en considerar que va ser aprovada sense el necessari diàleg social.
Ambdues organitzacions han donat a conèixer un document conjunt, denominat Plataforma Sindical Unitària, en el qual recullen quatre grans línies d’actuació. A més de la reforma de l’acomiadament, inclouen canvis en la regulació del contracte a temps parcial, el blindatge legal del seu finançament per la negociació col·lectiva i un conjunt de mesures per fer front a la crisi de l’habitatge.
En matèria d’acomiadament, els sindicats proposen augmentar les indemnitzacions, recuperar la possibilitat de readmissió en cas d’acomiadament improcedent i establir límits més estrictes a la finalització de contractes durant el període de prova, exigint causes justificades per al seu ús. Així mateix, plantegen fixar indemnitzacions mínimes i permetre compensacions superiors a les establertes per llei quan aquestes no reparin adequadament el perjudici al treballador.
Aquestes propostes es presenten a l’espera que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre la possibilitat que els jutges puguin fixar indemnitzacions ajustades a cada cas. Tot i que el Tribunal Suprem va rebutjar aquesta opció, els sindicats consideren que la doctrina del Comitè Europeu de Drets Socials avala la possibilitat de concedir compensacions més elevades que les taxades.
Pel que fa a la contractació, CCOO i UGT aposten per endurir les condicions del treball a temps parcial, en entendre que genera desigualtat, especialment de gènere, i que s’utilitza de manera abusiva. Entre les seves propostes figura limitar aquest tipus de contractes a un màxim del 80% de la jornada ordinària —per exemple, 32 hores setmanals en una jornada de 40— i exigir que l’empresa justifiqui per què no es formalitza un contracte a temps complet.
També plantegen restringir la fragmentació de la jornada diària, excepte en supòsits concrets, i reforçar la regulació de les hores complementàries. Si aquestes es realitzen de manera habitual, proposen que passin a integrar-se en la jornada ordinària. A més, reclamen que les empreses avisin amb almenys set dies d’antelació sobre la seva realització i que els treballadors puguin renunciar a aquest tipus de pactes amb un preavís de 15 dies, un cop transcorregut un any. Igualment, defensen que aquestes hores es remunerin com si fossin extraordinàries.
