Els assessors fiscals critiquen la intensa activitat normativa de les comunitats autònomes i la manca de seguretat jurídica amb què, al seu judici, legisla el Govern central en matèria tributària. El president del Consell General d’Economistes d’Espanya, Miguel Ángel Vázquez Taína, va advertir que els continus canvis en els impostos cedits per part de les autonomies generen desigualtats entre els ciutadans en funció del seu lloc de residència. Segons va explicar, en l’últim any s’han produït més de mil modificacions fiscals, cosa que ha ampliat les diferències en la càrrega tributària entre territoris. Per exemple, rebre una donació pot implicar pagar fins a 200.000 euros més en una comunitat que en una altra, mentre que en el cas de les herències la diferència pot arribar als 100.000 euros.
Aquesta gran disparitat, reflectida en l’informe Panorama de la Fiscalitat Autonòmica i Foral 2026, ha portat tant el Consell General d’Economistes com el Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF) a demanar una revisió profunda del sistema de finançament autonòmic.
Els experts del REAF han identificat més de 1.100 canvis normatius aquest any, cosa que evidencia un ús intensiu de la legislació fiscal per part de les comunitats. Això complica notablement que els ciutadans coneguin i apliquin correctament les normes tributàries. Així, un contribuent solter de 30 anys que hereti 800.000 euros pot pagar més de 103.000 euros a Astúries, mentre que a Andalusia, Balears, Cantàbria o Galícia no abonaria res. En el cas d’una donació pel mateix import, el cost seria superior a 200.000 euros a Extremadura, davant de zero a Balears o Cantàbria.
Pel que fa a l’Impost sobre el Patrimoni, la diferència radica principalment en si es paga a la comunitat autònoma —a totes excepte Extremadura— o si s’aplica l’impost estatal a les grans fortunes. No obstant això, des del REAF assenyalen que moltes de les rebaixes fiscals aprovades per les autonomies tenen un impacte limitat en la recaptació, ja que solen beneficiar contribuents amb situacions molt concretes i, en general, amb rendes baixes. De fet, els ingressos fiscals de les comunitats estan creixent més ràpid que els de l’Estat, amb increments del 16,5% davant del 10% de l’Administració central.
A aquesta situació s’hi afegeix, segons els experts, la inseguretat jurídica derivada de l’ús freqüent del reial decret llei per part del Govern per regular en matèria fiscal. El president del REAF, Agustín Fernández, considera que aquesta pràctica genera incertesa i dificulta la planificació econòmica tant d’empreses com de ciutadans. A més, critica que normes no aprovades pel Parlament acabin aplicant-se mitjançant interpretacions de l’Agència Tributària, com ha passat amb el règim d’estimació objectiva per a autònoms.
Finalment, destaquen l’augment de la conflictivitat jurídica en l’àmbit tributari, tant a nivell estatal —amb l’Impost sobre el Patrimoni recorregut davant el Tribunal Constitucional— com autonòmic —especialment pel que fa a l’empresa familiar— i local, on es qüestiona la legalitat de la nova taxa de residus.
